dissabte, 20 de març del 2010

poesia dadaista

Estic un dia en la lluna
Quan un flor va trucar
Sense drets ni llibertats
Va entra el meu cor
Sense educació ni res
va sortir de ell
Estic molt trista de ella
Peró no vaig parlar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada